Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès. En continuar la navegació entenem que s’accepta la nostra política de galetes.

Directori Eslovènia

Eslovènia   

Foto de Shutterstock.com. Capçalera de l'anomenada Plaça de la Ciutat de Ljubljana, el carrer central del barri antic de la capital eslovena, amb la Font de Roba i l'Ajuntament de Ljubljana a primer terme. .

Foto de Shutterstock.com. El Castell de Ljubljana en primer pla, amb el cim del Triglav al fons. .

Dades Estadístiques de Eslovènia
IndicadorValor
Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT 20.273,00 Km2
Població (any 2017). Font : EUROSTAT 2.065.895 Hab.
PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT 19.600 €

Infraestructures Aeroportuàries a Eslovènia
Aeroport/Heliport
Localitat
Tipus Aeroport
Codi IATACodi ICAO
Cerklje  
Cerklje ob Krki
aeroport mitjà
LJCE

Ljubljana  


Ljubljana
gran aeroport
LJULJLJ
Maribor  

aeroport mitjà
MBXLJMB
Portoroz  
Portoroz
aeroport mitjà
POWLJPZ


  

Font: Mladina. Portada del setmanari d'opinió i actualitat eslovè Mladina del 6 d'Octubre del 2017, dedicat al Referèndum per la Independència celebrat a Catalunya durant l'anterior diumenge 1 d'octubre.

Anotacions
Ni les regions estadístiques ni les històriques o tradicionals eslovenes tenen efectes administratius. Si no se n'esmenta la font, les dades que apareixen en aquesta plana sobre Eslovènia han estat obtingudes de la Viquipèdia en eslovè, italià, català i anglès, així com de l'Oficina d'Estadística de la República d'Eslovènia.

  

Eslovènia Oriental

Foto de onixxino / Shutterstock.com. Marató a Radenci el 18 de Maig del 2013. .

Dades Estadístiques de Eslovènia Oriental
IndicadorValor
Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT 12.433,00 Km2
Població (any 2017). Font : EUROSTAT 1.091.159 Hab.
PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT 16.200 €

Infraestructures Aeroportuàries a Eslovènia Oriental
Aeroport/Heliport
Localitat
Tipus Aeroport
Codi IATACodi ICAO
Celje  
Celje
petit aeroport
LJCL
Murska Sobota  
Murska Sobota
petit aeroport
LJMS
Novo Mesto  
Novo mesto
petit aeroport
LJNM
Postojna  
Postojna
petit aeroport
LJPO
Ptuj  

petit aeroport
LJPT
Slovenj Gradec  
Slovenc Gradec
petit aeroport
LJSG
Slovenske Konjice  

petit aeroport
LJSK
Sostanj  
Sostanj
petit aeroport
LJSO
Velenje  

altres infraestructures aeroportuàries
LJVE


  

La Baixa Estíria o Štajerska
La Baixa Estíria representa el terç meridional de l'antic Ducat d'Estíria i és una regió del nord-est d'Eslovènia. Els altres dos terços septentrionals de l'antic ducat pertanyen actualment a Àustria i són anomenats Alta Estíria.
El Ducat d'Estíria formà part del Sacre Imperi Romanogermànic fins a la seva dissolució el 1806, quan es va convertir en el Gran Ducat d'Estiria sota el domini de l'Imperi d'Àustria-Hongria. Estíria va ser una entitat político-administrativa autònoma entre 1180 i 1918. El Ducat d'Estíria fou dividit el 1918, al finalitzar la Primera Guerra Mundial. El Regne de Iugoslàvia es va quedar amb la Baixa Estíria, que passà a formar part d'Eslovènia.
La capital de la Baixa Estíria és Maribor (alemany Marburg). També hi ha altres ciutats com Celje, Velenje i Ptuj.
El 2005 Eslovènia es va dividir en 12 regions estadístiques. La major part de l'Estíria eslovena està ara dividida entre la regió del Drava (Podravska) i de Savínia (Savinjska). La zona al marge sud del riu Mura, incloent Ljutomer, va ser incorporada a la regió de Murània (Pomurska), mentre que alguns dels seus municipis, incloent Slovenj Gradec, van ser inclosos en la Carintia eslovena (Koroška).

Transmurània o Prekmurje
La regió limita amb Àustria al nord-oest, amb Hongria al nord-est, al sud amb Croàcia i al sud-oest amb la província eslovena d'Estíria. Està formada principalment per una plana i per això l'economia es basa en el sector agrícola. És la regió més pobra d'Eslovènia.
La capital regional és Murska Sobota. Altres ciutats són: Lendava, Dobrovnik, Turnišče, Beltinci i Črenšovci.
La majoria dels habitants de la regió són d'ascendència eslovena. També hi ha una important minoria hongaresa i una petita i sedentària presència de la població gitana.

  

  

Murània

Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
1.337,00 Km2
Població (any 2017). Font : EUROSTAT
115.477 Hab.
PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
13.200 €

Murània és la regió més nord-oriental d'Eslovènia, la més plana i també la de major pes de l'activitat agrícola pel que fa a la seva estructura econòmica.

La regió estadística de Murània (Pomurska en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La major part de la regió estadística de Murània correspon a la regió tradicional eslovena de Prekmurje o Transmurània (en hongarès Muravidék).
Llistat cinc municipis amb més població de Murània / Pomurska
Font: Statistični urad RS (dades 2018)
Murska Sobota
18.752 hab.
Ljutomer
11.329 hab.
Lendava/Lendva
10.407 hab.
Gornja Radgona
8.401 hab.
Beltinci
8.159 hab.

  

Drava

Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
2.170,00 Km2
Població (any 2017). Font : EUROSTAT
322.043 Hab.
PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
16.100 €

La geografía física de la regió del Drava està definida per turons al nord-est, turons amb boscos subalpins (Pohorje i Kozjak) a l'oest i la plana del Drava i Ptuj al voltant del riu Drava. El centre urbà més gran de la regió és Maribor. L'abundància d'aigua de la regió s'explota per generar electricitat (la cadena de centrals hidroelèctriques del riu Drava) i les terres fèrtils per a l'activitat agrícola.

La regió estadística del Drava (Podravska en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadística del Drava forma part de la regió tradicional eslovena de la Baixa Estíria o Štajerska.
Llistat cinc municipis amb més població del Drava / Podravska
Font: Statistični urad RS (dades 2018)
Maribor
110.513 hab.
Slovenska Bistrica
25.552 hab.
Ptuj
23.214 hab.
Ormož
12.077 hab.
Hoče - Slivnica
11.561 hab.

  

Caríntia

Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
1.041,00 Km2
Població (any 2017). Font : EUROSTAT
70.761 Hab.
PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
15.800 €

Caríntia es troba al nord del país, tocant la frontera austríaca. La seva geografía física es defineix pels turons i muntanyes boscoses: Pohorje, Karavanke, Alps Kamnik-Savinja, així com les tres valls fluvials del Drava, el Mežica i el Mislinja

La regió estadística de Caríntia (Koroška en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia. Les seves fronteres no coincideixen amb els límits de l'antiga regió de Caríntia. Regió amb males comunicacions interiors i amb el centre del país, en el passat la indústria pesada ha marcat la qualitat del medi ambient, especialment a la vall de Mežica, que és l'àrea més desenvolupada econòmicament. Les institucions regionals es troben a la conurbació formada per Ravne na Koroškem, Slovenj Gradec i Dravograd. Aquestes tres ciutats també són el centre econòmic de la regió, a les que es suma Črna na Koroškem. La major concentració de població a la regió es troba a la zona de Ravne na Koroškem, que ja està en contacte amb el municipi veí de Prevalje. L'agricultura també és econòmicament important.
Llistat cinc municipis amb més població de Caríntia / Koroška
Font: Statistični urad RS (dades 2018)
Slovenj Gradec
16.576 hab.
Ravne na Koroškem
11.241 hab.
Dravograd
8.787 hab.
Prevalje
6.827 hab.
Radlje ob Dravi
6.205 hab.

  

Savínia

Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
2.301,00 Km2
Població (any 2017). Font : EUROSTAT
254.761 Hab.
PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
18.000 €

L'antiga terra dels comtes de Celje és geogràficament molt diversa. A la Savínia trobem el món alpí de la Vall de l'Alta Savinja i també els Alps de Kamnik i el Savinja, la Vall de la Baixa Savinja, la serralada del Kozjansko i la conca de Velenje. La ciutat més gran de la regió és Celje.

La regió estadística de Savínia (Savinjska en eslovè)és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadística de la Savínia forma part de la regió tradicional eslovena de la Baixa Estíria o Štajerska.
Llistat cinc municipis amb més població de Savínia / Savinjska
Font: Statistični urad RS (dades 2018)
Celje
49.538 hab.
Velenje
32.959 hab.
Žalec
21.317 hab.
Šentjur
19.030 hab.
Slovenske Konjice
14.912 hab.

  



 Celjski sejem

Fira de Celje

Dečkova cesta 1 . 3000 - Celje

fira

      La Fira de Celje és una empresa especialitzada en la organització de fires, esdeveniments i congressos. Es defineix com el major organitzador de fires a Eslovènia. Al llarg de 40 anys d'experiència ha anat guanyant reconeixement nacional i internacional. Organitza 20 fires, algunes de les quals són anuals i altres són bianuals. Cada any, les instal·lacions són visitades per més de 230.000 visitants pel que fa a Fires. Si es compten la resta d'esdeveniments, el nombre de visitants s'acosta al mig milió. La Fira de Celje no només organitza fires comercials, sinó també altres esdeveniments. Disposa d'una gran quantitat d'instal·lacions utilitzades per a reunions i altres esdeveniments socials i educatius que compleixen tots els requisits del món empresarial modern. Per la Fira de Celje passen, anualment, més de 3000 expositors procedents d'Eslovènia i l'estranger.

  



 Celje International

Celje International

Ipavčeva ulica 32 . 3000 - Celje

promoció econòmica

     L'objectiu principal del projecte és desenvolupar, de forma continuada en el temps, una plataforma organitzativa per a la promoció de la cooperació econòmica bilateral i multilateral entre entitats empresarials que operen a l'àrea de les regions de Celje amb entitats de l'entorn empresarial internacional. Les activitats del projecte Celje Internacional es centren en: augmentar la cooperació econòmica internacional, donar suport a la recerca de la inversió estrangera directa i indirecta, donar suport a entitats empresarials de la regió en la construcció de marques registrades, donar suport i sensibilitzar sobre nous mètodes de cooperació i la recerca de capital de desenvolupament. El projecte està destinat a mitjana i petita empreses i els emprenedors, així com a qualsevol altra institució i associació interessada que estigui directament o indirectament relacionada amb l'economia.

  



 Gospodarska zbornica Slovenije. Regionalna gospodarska zbornica Celje - RGZC

Cambra de Comerç d'Eslovènia. Oficina Regional de Celje.

Ljubljanska 14/II . 3000 - Celje

cambra de comerç

    La RGZC proporciona el màxim suport a l'economia de la regió de Celje. La RGZC és integrant de la Cambra de Comerç i Indústria d'Eslovènia. Les activitats de la Cambra se centren a relacionar i enfortir les relaciones de les entitats empresarials de la regió i donar suport a la innovació en els processos empresarials.

  



 Razvojna agencija Savinjske regije d.o.o.

Agència de Desenvolupament de la Regió de la Savínia

Ulica XIV. divizije 12 . 3000 - Celje

associació empresarial

  L'Agència de Desenvolupament de la Regió de la Savínia va ser fundada per 31 municipis i té l'estatus d'una entitat que promou el desenvolupament regional atorgat pel Ministeri de Desenvolupament Econòmic i Tecnològic. En cooperació amb els municipis i altres agents del desenvolupament regional, s'ocupa de l'explotació dels potencials de desenvolupament regional. La RASR és una institució que té com a missió implementar els projectes de desenvolupament de la regió de Savínia que segueixen les prioritats de desenvolupament establertes i les especialitzacions de desenvolupament de la regió d'acord amb els Programes de Desenvolupament Regional de la regió de la Savínia per al període 2014-2020.

  



 Območna obrtno-podjetniška zbornica Celje

Cambra Regional d'Artesania i Petites Empreses de Celje

Cesta na Ostrožno 4 . 3000 - Celje

associació empresarial

 La Cambra Regional d'Artesania i Petites Empreses de Celje cobreix els municipis de Celje, Dobrna, Vojnik i Štore i és un soci respectable i consolidat amb institucions, associacions i representants de les autoritats locals, regionals i nacionals. A més de la seva missió bàsica, que és representar els interessos dels seus membres, la Cambra també realitza una sèrie de projectes que promouen l'artesania, l'emprenedoria i les professions. La Cambra va tenir un paper excepcional a la regió quan, en col·laboració amb el Municipi de Celje, es va preparar una Estratègia per al Desenvolupament Econòmic de l'Ajuntament de Celje, que és el primer exemple d'aquest tipus a Eslovènia.

  



 Start:up Celje

Start:up Celje

Gregorčičeva ulica 6 . 3000 - Celje

viver d'empreses

  Start:up Celje, dirigit per la incubadora de la regió de la Savínia, és un programa integral d'emprenedoria per construir un ecosistema eficaç per a talents emprenedors i iniciatives ambicioses. Amb una col·laboració unitària, es vole situar Celje en el mapa de les ciutats amigues de l'emprenedoria. El consorci de partners, en unió amb finançadors i la iniciatives Start:up Slovenija, mitjançant la implementació de programes d'activació del talent i la posada en marxa d'start-ups a Celje, proporciona tot el necessari per a dur a terme projectes empresarials: des del local i el coneixement més actualitzat als mentors i accés a fonts de finançament.

  



 Inkubator Savinjske Regije

Inkubator de la Regió de Savínia

Gregorčičeva ulica 6 . 3000 - Celje

viver d'empreses

  Les instal·lacions de la incubadora de la regió de Savínia, on es desenvolupen idees empresarials innovadores de joves start-ups, estan distribuïdes en 500m2 de moderns salons de treballs i oficines independents. Les instal·lacions estan equipades amb una cuina amb 3 taules, una sala de reunions, 2 zones d'idees separades, una potent xarxa d'Internet, una impressora i la disponibilitat durant les 24 hores per llogar espais per crearnoves idees. La incorporació a la incubadora permet compartir mensualment l'espai d'oficines o lloguer d'oficines, i també hi ha sales disponibles per organitzar diversos esdeveniments corporatius.

  

Sava Central

Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
485,00 Km2
Població (any 2017). Font : EUROSTAT
57.280 Hab.
PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
10.400 €

El Sava Central, o altrament coneguda com la regió de la serralada del Posavje és la regió estadística eslovena més petita per superfície i per població.

La regió estadística de Sava Central (Zasavska en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. Creada com a solució per les interferències territorials entre els districtes de Ljubljana i Celje, és la regió més petita de l'estat, tant en termes d'àrea com de població. La regió estadística del Sava Central forma part de les regions tradicionals eslovenes de l'Alta Carniola o Gorenjska, per una banda, i de la Baixa Carniola o Dolenjska, per una altra.
Llistat dels quatre municipis del Sava Central / Zasavska
Font: Statistični urad RS (dades 2018)
Zagorje ob Savi
16.476 hab.
Trbovlje
16.041 hab.
Litija
15.342 hab.
Hrastnik
9.191 hab.

  

Baix Sava

Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
968,00 Km2
Població (any 2017). Font : EUROSTAT
75.544 Hab.
PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
16.200 €

Unes bones comunicacions, les fèrtils valls del Sava i el Krka, que conflueixen en el territori, la important presència de vinyes en una orografía ondulada, i l'abundància d'aigua, defineixen la imatge de la segona regió estadística més petita d'Eslovènia. El centre urbà més gran és Krsko. És famosa pel turisme de balneari a Čatež, així com la presència de l'única central nuclear d'Eslovènia.

La regió estadística del Baix Sava (Posavska en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadística del Savínia Baix Sava es reparteix entre la regió tradicional eslovena de la Baixa Estíria o Štajerska, per una banda, i la Baixa Carniola o Dolenjska, per una altra.
Llistat dels sis municipis del Baix Sava / Posavska
Font: Statistični urad RS (dades 2018)
Krško
25.844 hab.
Brežice
24.089 hab.
Sevnica
17.502 hab.
Radeče
4.202 hab.
Kostanjevica na Krki
2.431 hab.
Bistrica ob Sotli
1.350 hab.

  

Eslovènia Sud-oriental

Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
2.675,00 Km2
Població (any 2017). Font : EUROSTAT
142.711 Hab.
PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
18.600 €

La regió estadística de l'Eslovènia Sud-oriental és la més extensa d'Eslovènia. Comprén quatre territoris diferents: el territori de clima més sec d'Eslovènia, el territori dels óssos de Kočevsko, el territori del vi del Cviček, i el territori del Zeleni Jurij (o Jordi Verd, la deïtat que aporta la renovació i la fertilitat a la primavera). La principal activitat econòmica és la indústria (principalment la indústria automovilística, la farmacèutica i també altres indústries lleugeres).

La regió estadística de Eslovènia Sud-oriental (Jugovzhodna Slovenija en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadística de l'Eslovènia Sud-oriental constitueix el major territori de la regió tradicional eslovena de la Baixa Carniola o Dolenjska.
Llistat cinc municipis amb més població de Eslovènia Sud-oriental / Jugovzhodna Slovenija
Font: Statistični urad RS (dades 2018)
Novo mesto
36.769 hab.
Kočevje
15.681 hab.
Črnomelj
14.293 hab.
Trebnje
12.839 hab.
Ribnica
9.424 hab.

  

Carniola Interior i Carst

Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
1.456,00 Km2
Població (any 2017). Font : EUROSTAT
52.582 Hab.
PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
14.400 €

El món subterrani del Karst, amb la famosa cova de Postojna i el llac intermitent de Cerknica, és un dels principals atractius d'aquesta regió. D'acord amb la seva densitat de la població, és la regió menys poblada d'Eslovènia.

La regió estadística de Carniola Interior i Carst (Notranjsko-kraška en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadística de la Carniola Interior i Carst correspon aproximadament a la meitat sud de la regió tradicional eslovena de la Carniola Interior o Notranjska, encara que inclou algún municipi de la Ístria eslovena o Slovenska Istra.
Llistat dels sis municipis de la Carniola Interior i Carst / Notranjsko-kraška
Font: Statistični urad RS (dades 2018)
Postojna
16.120 hab.
Ilirska Bistrica
13.313 hab.
Cerknica
11.502 hab.
Pivka
6.112 hab.
Loška dolina
3.739 hab.
Bloke
1.529 hab.

  

Eslovènia Occidental

Foto de Shutterstock.com. Vista del Riu Ljubljanica i del Mercat Central de Ljubljana, el Mercat Central, així com molts altres edificis de Ljubljana, són obra de l'arquitecte Jože Plečnik, el més famós de la ciutat..

Dades Estadístiques de Eslovènia Occidental
IndicadorValor
Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT 7.840,00 Km2
Població (any 2017). Font : EUROSTAT 974.736 Hab.
PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT 23.400 €

Infraestructures Aeroportuàries a Eslovènia Occidental
Aeroport/Heliport
Localitat
Tipus Aeroport
Codi IATACodi ICAO
Ajdovscina  
Ajdovscina
petit aeroport
LJAJ
Lesce Bled  
Bled
petit aeroport
LJBL
Bovec  
Bovec
petit aeroport
LJBO
Divaca  

petit aeroport
LJDI
Heliport Ukc Ljubljana  

altres infraestructures aeroportuàries
LJHL
Ljubljana Fir  

altres infraestructures aeroportuàries
LJLA


  

  

Eslovènia Central

Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
2.334,00 Km2
Població (any 2017). Font : EUROSTAT
539.672 Hab.
PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
27.600 €

Foto de Shutterstock.com. El cor urbà de Ljubljana, amb el riu Ljubljanica creaut pel Pont Triple (Tromostovje), la Plaça de Prešeren i l'Esglèsia franciscana de l'Anunciació..

La regió estadística de l'Eslovènia Central ocupa una situació central a la República, i disposa de bones comunicacions amb la major part dels territoris. Ljubljana és la principal ciutat de la regió.

La regió estadística de l'Eslovènia Central (Osrednjeslovenska en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. És la regió més poblada del país i inclou la seva capital, Ljubljana. La regió estadística de l'Eslovènia Central comprén els territoris veïns a la capital eslovena de les tres regions trandicionals de la Carniola: la Baixa Carniola o Dolenjska, la Carniola Interior o Notranjska, i l'Alta Carniola o Gorenjska.
Llistat cinc municipis amb més població de Eslovènia Central / Osrednjeslovenska
Font: Statistični urad RS (dades 2018)
Ljubljana
289.832 hab.
Domžale
35.917 hab.
Kamnik
29.512 hab.
Grosuplje
20.855 hab.
Vrhnika
17.071 hab.

  

Alta Carniola

Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
2.137,00 Km2
Població (any 2017). Font : EUROSTAT
203.800 Hab.
PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
17.300 €

La regió estadística de l'Alta Carniola és gairebé completament alpina i gran part del seu territori està protegit per un parc nacional. La geografia física es defineix per les altes muntanyes, entre les quals es troba el Triglav, el cim més elevat d'Eslovènia. El centre urbà i comercial més important és la ciutat de Kranj. El paisatge, l'orografia i el clima són un important reclam per al turisme.

La regió estadística de l'Alta Carniola (Gorenjska en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadística de l'Alta Carniola es correspon amb la meitat occidental de la regió tradicional eslovena homònima, encara que inclou algun municipi de la Caríntia o Koroška .
Llistat cinc municipis amb més població de l'Alta Carniola / Gorenjska
Font: Statistični urad RS (dades 2018)
Kranj
55.795 hab.
Škofja Loka
22.991 hab.
Jesenice
20.814 hab.
Radovljica
18.902 hab.
Tržič
14.784 hab.

  

Gorízia

Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
2.325,00 Km2
Població (any 2017). Font : EUROSTAT
117.747 Hab.
PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
18.000 €

Foto de Shutterstock.com. La vila de Šmartno, a la vall del riu del Soča. El curs inferior del riu Soča a Eslovènia (que passa a anomenar-se Isonzo en territori italià) és una de les regions vitivinícoles més importants d'Eslovènia, la Goriška Brda. .

La regió de Gorizia es troba a l'oest del país, al llarg de la frontera amb Itàlia. Els Alps Julians, el riu Soča (Isonzo a Itàlia) i la fèrtil vall de Vipava són els trets geogràfics naturals més importants de la regió.

La regió estadística de Gorizia (Goriška en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. El nom el rep de la ciutat fronterera italiana de Gorizia (Gorica en eslovè), que a les acaballes de la Primera Guerra Mundial passà a formar part d'Itàlia malgrat l'alta presència de població eslovena, encara arrelada. Forma una conurbació transfronterera amb la capital de la regió eslovena, Nova Gorica. La regió estadística de Gorizia constitueix el major territori de la regió tradicional eslovena de l'Eslovènia Marítima o Primorska, encara que inclou alguns municipis de la Carniola Interior o Notranjska.
Llistat cinc municipis amb més població de Gorizia / Goriška
Font: Statistični urad RS (dades 2018)
Nova Gorica
31.691 hab.
Ajdovščina
19.154 hab.
Idrija
11.730 hab.
Tolmin
11.108 hab.
Šempeter - Vrtojba
6.201 hab.

  



 Primorski tehnološki park

Parc Tecnològic de la Primorska

Mednarodni prehod 6, Vrtojba . 5290 - Šempeter pri Gorici

parc tecnològic

      El Parc Tecnològic de la Primorska es defineix com un indret on construir una comunitat emprenedora. El Parc Tecnològic de la Primorska es defineix com una gran eina per promoure l'emprenedoria i la creació d'empreses a la regió de Goriška. A més del desenvolupament d'infraestructures, també s'ofereix assessorament empresarial bàsic sobre el camí del desenvolupament d'una empresa al seus inicis: activació del talent, posada en marxa de les startups i creixement de l'empresa als mercats mundials.

  

Litoral i Carst

Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
1.044,00 Km2
Població (any 2017). Font : EUROSTAT
113.517 Hab.
PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
19.900 €

La regió del Litoral i Carst és l'única regió eslovena amb sortida al mar, a l'extrem nord-est de l'Adriàtic. Gaudeix del clima mediterrani. Les condicions naturals permeten desenvolupar el turisme, així com conreus específics a l'agricultura, gràcies al clima mediterrani. El centre urbà més gran és Koper/Capodistria. Durant el periode turístic pateix d'una important presió de trànsit de turismes cap a l'Adriàtic.

La regió estadística del Litoral i Carst (Obalno-kraška en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadística del Litoral i Carst constitueix la part sud de la regió tradicional eslovena de l'Eslovènia Marítima o Primorska, que inclou bàsicament els municipis de la Ístria Eslovena o Slovenska Istra. A més de l'eslovè, també és oficial l'italià en quatre dels seus municipis: Ankaran/Ancarano, Koper/Capodistria, Izola/Isola i Piran/Pirano.
La regió forma una conurbació amb la ciutat italiana de Trieste (Trst en eslovè), de la que va ser separada per la frontera entre Itàlia i Iugoslàvia l'any 1954, després de diversos canvis de les fronteres des de la Primera Guerra Mundial.
Llistat cinc municipis amb més població del Litoral i Carst / Obalno-kraška
Font: Statistični urad RS (dades 2018)
Koper/Capodistria
36.769 hab.
Piran/Pirano
15.681 hab.
Izola/Isola
14.293 hab.
Sežana
12.839 hab.
Hrpelje-Kozina
9.424 hab.

  



 Arena Bonifika

Arena Bonifika

Cesta Zore - Perello Godina 3 . 6000 - Koper/Capodistria

Palau d'Esports

   La instal·lació polivalent va rebre els primers atletes el maig de 1999. Nombrosos esdeveniments relacionats amb el handbol i el bàsquet van encoratjar els locals per fixar nous reptes i, per tant, l'esport de Koper ha anat prenent més reconèixement a Eslovènia i a l'estranger. El Palau d'Esports és conegut com Arena Bonifika des de l'any 2014. La instal·lació, de 3.330 m2, té un gran pavelló de jocs d'equip a cobert (handbol, voleibol, bàsquet), amb 3.000 seients a les graderies i tribunes, a més de tres pavellons menors per a arts marcials i ball.

  



 Active Koper

Parc Esportiu Aquàtic Active Koper

Pristaniška ulica . 6000 - Koper/Capodistria

Anella Esportiva

    El Parc Esportiu Active Koper combina diverses activitats esportives d'aigua, tant a la mar com a terra ferma. Es tracta d'un projecte estratègic, i representa un pas important cap a la realització de plans de desenvolupament a llarg termini en l'àmbit de l'esport i el turisme, que es completaran amb el Centre Esportiu Olímpic de Koper.

  



 Športni park Bonifika

Parc d'Esports Bonifika

Istrska cesta 14 . 6000 - Koper/Capodistria

Anella Esportiva

  L'anella esportiva disposa de 52.411 m2, i comprèn un estadi de futbol amb tribunes, un camp de futbol gran i un petit amb herba artificial i il·luminació, camp de futbol d'herba auxiliar, 9 pistes de tennis de sorra, 4 pistes de tennis pavimentades, un estadi atlètic amb 8 pistes de tartan, pistes per salt de longitud i alçada, pista de llençament de disc, 2 camps a l'aire lliure per a futbol sala, 2 pistes de voleibol a l'aire lliure, 2 pistes de bàsquet a l'aire lliure. Quatre pistes de tennis de sorra es cobreixen amb carpes a l'hivern.

  



 Primorski Sejem

Fira del Litoral

?evljarska 17 . 6000 - Koper/Capodistria

fira

   La fira és principalment de caràcter generalista. Són possibles les vendes directes. La categorització general seria de fira regional eslovena amb participació internacional. La fira es celebra al Palau d'Esports Arena Bonifika i als seus voltants. El complex ofereix excel·lents condicions per a la celebració d'exposicions. La fira s'organitza al pavelló esportiu amb un total de 2.400 m2 de superfícies interiors i 2.400 m2 a l'exterior. Cal destacar l'estacionament que es troba prop de la fira i està organitzat per als expositors.

agenda

Consulteu l'agenda oficial per tal de conèixer els últims canvis en la programació dels esdeveniments.

26. mednarodni obrtno podjetniski sejem

26 edició de la Fira Internacional de l'Artesania

Fira . Multisectorial

 

Del 18/10/2019 al 20/10/2019

Fira multisectorial amb presència de firmes regionals eslovenes, italianes i croates, que es celebra al Palau d'Esports de Koper/Capodistria.

Entre els àmbits presents a l'edició de 2018 trobem equipaments i serveis per a la llar (fusteria, construcció, jardineria, mobles, cuina, materials,...), saló del vehicle, centres termals i de wellness, medicina, medicines alternatives, serveis empresarials, publicitat, impresió i bens de consum.

  



 Atletski stadion Bonifika

Estadi d'Atletisme Bonifika

Ljubljanska Cesta . 6000 - Koper/Capodistria

Atletisme

   L'estadi d'atletisme s'ha construït sobre les antigues pistes de sorra. Actualment disposa de 8 pistes i una tribuna per als espectadors, i compleix amb tots els estàndards que s'exigeixen per celebrar campionats nacionals atlètics, així com les competicions atlètiques internacionals.

  



 Nogometni Stadion Bonifika

Estadi de Futbol Bonifika

Ljubljanska cesta 2a . 6000 - Koper/Capodistria

Estadi

   El nou estadi de futbol va ser completament renovat el 2010. Té una tribuna oriental coberta, mentre que la nova tribuna occidental ha estat recentment equipada amb l'anomenada torre de periodistes, especialment adaptada per a periodistes de diaris, així com per a periodistes de ràdio i televisió i per descomptat per a càmeres. A més, dues torres addicionals estan destinades a càmeres. La il·luminació professional també és nova, així com una nova instal·lació annexa amb armaris, sala d'audiències, sala de delegats, sala de premsa i conferències de premsa, armaris atlètics, oficines i un gimnàs.

  



 Tenis center Bonifika

Centre de Tennis Bonifika

Cesta Zore Perello - Godina 1 . 6000 - Koper/Capodistria

Tenis

  El Centre de Tennis Bonifika es troba al Poliesportiu de Bonifika, entre el casc antic i Semedelo, i és un lloc ideal per jugar al tennis, l'entreteniment i la socialització de totes les generacions. Disposa de 9 pistes de sorra (4 patis cobertes a l'hivern). 4 pistes dures, 3 pistes de sorra il·luminades i frontó.

  



 Kopališ?e Žusterna in Olimpijski bazen Žusterna

Piscina i Piscina Olímpica de Žusterna

Istrska cesta 70 . 6000 - Koper/Capodistria

Natació

  La piscina olímpica de Žusterna té 50 m d'ample i 25 m d'ample, i s'omple d'aigua dolça. La profunditat mínima de l'aigua és de 1,35 i el màxim és de 2,2 m. La piscina està equipada per a la natació, el waterpolo, la natació recreativa, el bàsquet d'aigua, etc. la temperatura de l'aigua és d'uns 27 º C. Disposem d'armaris, assecadors, dutxes i lavabos. Pel que fa a l'àrea d'spa, la superfìcie és majoritàriament de formigó, hi ha algunes superfícies de gespa. Hi ha dues basses al mar, parcs infantils i diverses gandules al terra. Hi ha disponibles accessos al mar, i hi ha una piscina infantil de formigó amb fons rocós. La piscina està preparada amb equipaments de rescat.

  



 Balinarska dvorana Žusterna

Sala de Ball polivalent de Žusterna

Beblerjeva ulica 11 . 6000 - Koper/Capodistria

Altres Recintes Esportius

  Sala de Ball Polivalent, amb altres serveis, com pistes polivalents per a bàsquet i handbol a l'aire lliure.

  



 Športni park Dekani

Dekani 78a . 6271 - Dekani

Anella Esportiva

  Disposa de camp de futbol principal amb tribunes per a 500 espectadors, gran camp de futbol auxiliar il·luminat d'herba artificial, camp de futbol auxiliar il·luminat amb gespa artificial de 50 x 30 m, camp de tir amb arc. Altres espais: Oficina del club de futbol NK Dekani, buffet amb magatzem, vestuaris i instal·lacions sanitàries.

  

Dreceres  

Eslovènia Oriental  
Instal·lacions Aeroportuàries  
Cerklje  Celje  Maribor  Murska Sobota  Novo Mesto  Postojna  Ptuj  Slovenj Gradec  Slovenske Konjice  Sostanj  Velenje  
Fires i Congressos  
Fira de Celje  
Parcs Tecnològics i Empresarials; Coworking i Vivers d'Empreses  
Start:up Celje  Inkubator de la Regió de Savínia  
Organitzacions Empresarials i Promoció Econòmica  
Celje International  Cambra de Comerç d'Eslovènia. Oficina Regional de Celje.  Agència de Desenvolupament de la Regió de la Savínia   Cambra Regional d'Artesania i Petites Empreses de Celje  
Divisions Administratives  
Murània  Drava  Caríntia  Savínia  Sava Central  Baix Sava  Eslovènia Sud-oriental  Carniola Interior i Carst  
Eslovènia Occidental  
Instal·lacions Aeroportuàries  
Ajdovscina  Lesce Bled  Bovec  Divaca  Heliport Ukc Ljubljana  Ljubljana Fir  Ljubljana  Portoroz  
Fires i Congressos  
Fira del Litoral  
Parcs Tecnològics i Empresarials; Coworking i Vivers d'Empreses  
Parc Tecnològic de la Primorska  
Esports  
Arena Bonifika  Parc Esportiu Aquàtic Active Koper  Parc d'Esports Bonifika  Estadi d'Atletisme Bonifika  Estadi de Futbol Bonifika  Centre de Tennis Bonifika  Piscina i Piscina Olímpica de Žusterna   
Divisions Administratives  
Eslovènia Central  Alta Carniola  Gorízia  Litoral i Carst