Text Size
Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès. En continuar la navegació entenem que s’accepta la nostra política de galetes.

El sucre és perillós?

Bona i alarmant pregunta aquesta...

El sucre és ben present a les nostre vides: De bon matí quan ens llevem i en fiquem un parell de cullerades al cafè, quan esmorzem un got de llet amb cereals, quan tornem de la feina acalorats i prenem un refresc, quan ens fem un bon plat de pasta amb salsa de tomàquet, quan prenem unes galetes després del te; i, per suposat, quan ens deixem entabanar pel temptador sabor dolç d’aquesta substància i ens atipem a llaminadures, xocolatines, gelats i tota mena de dolços.

Tots aquests “aliments” que acabo de citar -i molts altres- formen part d’una inacabable llista de productes saturats de sucre que quotidianament consumim sense parar-nos a pensar si realment aquests hàbits són saludables. Gairebé tothom cau en el parany del seu captivador i, cal admetre, agradable sabor dolç, obviant temeràriament les recomanacions sanitàries que constantment ens adverteixen de la perillositat d’un consum alt en sucres en la nostra dieta. Però... Perquè és perillós el sucre? Quines són les conseqüències d’un abús del mateix? És cert que és necessari pel cos? Els nivells de sucre dels aliments actuals són saludables?





Totes aquestes preguntes són pertinents i és de vital importància respondre-les, especialment en aquests temps en que vivim, en els quals el consum de sucre ha arribat a nivells preocupants en la majoria de societats industrialitzades del món. Però com va dir Jack l'esbudellador , anem per parts.

Primerament, caldria respondre una pregunta aparentment molt simple, però d’implicacions segurament no tant simples: Què és el sucre?

El sucre (altrament dit sacarosa) és un hidrat de carboni simple, es tracta d’un disacàrid format per una molècula de glucosa i una de fructosa, i gairebé tota la producció mundial s’obté de la canya de sucre i la remolatxa. Al consumir sucre aquest és metabolitzat pel cos en forma de glucosa que s’allibera a la sang, llavors el pàncrees en detectar alts nivells de glucosa en sang allibera insulina per estabilitzar-los. La insulina és una hormona, la seva funció és activar els receptors de glucosa de les cèl·lules permeten el pas de la glucosa a l’interior de la cèl·lula perquè aquesta l’utilitzi com energia. Fins aquí tot bé, qualsevol podria pensar que si menja més sucre de l’habitual simplement el pàncrees segregarà més insulina i tot tornarà a la normalitat, però per desgràcia no és tant senzill...



Picant la Curiositat : El sucre és perillós? (video)

Picant la Curiositat : El sucre és perillós? (video introductori)



Si consumim quantitats de sucre elevades de forma continuada el pàncrees segregarà més insulina progressivament. I amb el temps, si no corregim aquest mal hàbit alimentari, acabarem saturant els receptors d’insulina de les cèl·lules impedint la correcte resposta a la insulina d’aquestes i produint efectes molt perillosos: Alts nivells de glucosa en sang, pics alts d’insulina i, el més alarmant, resistència a la insulina. Aquests elements derivats del consum excessiu de sucre són els causants d’una enorme quantitat d’efectes nocius que és convenient conèixer, els més greus són: Diabetis, obesitat, augment dels triglicèrids en sang, problemes de cor i arteries, problemes gastro-intestinals cronificats, fatiga persistent i debilitat muscular, poca absorció de la vitamina B, deficiències en l’absorció de magnesi i calci, problemes en la dermis i caries dental.

No sona gaire bé, oi? Però els perills del sucre no acaben aquí. Diversos estudis on els subjectes tenien de forma habitual els nivells de sucre en sang elevats, van demostrar que el cervell se sent confós davant de pics d’insulina constants i acaba patint problemes de percepció de determinats estímuls neuroquímics. Això pot provocar problemes de memòria i minva de les capacitats cognitives. Símptomes que són molt preocupants tenint en compte que la seva adquisició gradual podria fer-los passar desapercebuts fins a patir-los en un alt grau.

A tot això, no seria d’estranyar que us preguntéssiu... Si tants perjudicis pot provocar-nos, perquè el cos el necessita? I aquí hi ha la clau de l’assumpte, potser no us ho havien dit mai però la veritat és que: No el necessita per a res.











El sucre és un hidrat de carboni simple, es tracta d’un disacàrid format per una molècula de glucosa i una de fructosa


Si no corregim aquest mal hàbit alimentari, acabarem saturant els receptors d’insulina de les cèl·lules impedint la correcte resposta a la insulina d’aquestes i produint efectes molt perillosos.



Sí, tal com ho heu llegit. L’ésser humà pot prescindir totalment del consum de sucre sempre que consumeixi una quantitat suficient d’hidrats de carboni complexos. Els quals són convertits en glucosa per part del nostre cos, però a diferència del sucre que és un hidrat simple i passa molt ràpidament a la sang, els hidrats complexes són convertits en glucosa més lentament pel que no es generen els pics d’insulina -i la conseqüent resistència a la insulina- tant poc recomanables pel cos i el cervell.

Així que després d’haver argumentat els punts anteriors és inevitable que ens fem una darrera pregunta: Els nivells de sucre que contenen els productes que consumim són saludables? Doncs lamentant-ho molt, la veritat és que en termes generals: No.

Des de la dècada dels 50 quan els productors de l’industria alimentaria van assabentar-se que els consumidors tendien a preferir els productes que contenien més percentatge de sucre davant d’altres menys ensucrats, els nivells de sucre en els nostres aliments van anar augmentar any rere any fins a arribar a xifres de rècord en les últimes dècades.

Si bé és cert que en l’actualitat diverses organitzacions internacionals (com la OMS), comunitats educatives, associacions ciutadanes, així com molts governs, han pres consciència sobre el perill que suposa el consum elevant de sucre en la nostra dieta, encara queda molt camí per fer. I de segur que no serà gens fàcil, doncs l’industria alimentaria té molt poder i el lobby dels productes ensucrats (o els productors del sucre en si mateix) farà tot allò que estigui en la seva mà per intentar seguir copant els espais de venta dels mercats globals.

Per tant, i des de la meva modesta posició, només puc instar als meus apreciats lectors a que sàpiguen resistir-se als reclams d’aquests productes poc saludables i en absolut beneficiosos per la nostra salut. I que optin per adaptar el seu paladar als gustos naturals dels aliments no processats, que si bé no són tant dolços al paladar... De ben segur que resultaran d’allò més deliciosos a la vostra salut!

I res més a dir, senyors! Una cordial salutació i ens veiem la setmana vinent en una nova edició de Picant la Curiositat!





Petit Vocabulari (extret de la Viquipèdia en Català)
Sucre
Sucre és el nom comú que es dóna als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i menjars en general.
Glucosa
La glucosa o glicosa, també anomenada sucre de raïm, és un monosacàrid que les cèl·lules utilitzen com a font d'energia i com a intermediari metabòlic. És un dels principals productes de la fotosíntesi i el principal punt de partida de la respiració cel·lular, tant als organismes procariotes com als eucariotes.
Fructosa
La fructosa és un sucre simple o monosacàrid que es troba en els éssers vius. És un dels tres sucres més importants que es troben als aliments i també en la sang, juntament amb la glucosa i la galactosa. Contenen fructosa, sacarosa i glucosa productes naturals com la mel, les fruites i alguns tubercles, arrels i bulbs com ara la remolatxa, el moniato, la xirivia i la ceba. La fructosa també s'obté per digestió enzimàtica de la sacarosa.
Canya de sucre
La canyamel, canya de sucre o canya dolça (Saccharum officinarum) és una planta de la família de les Poaceae. Es conrea per les seves canyes d'on s'extreu el sucre. Amb un volum anual de producció superior a 1300 milions de tones (FAO 2002), és la primera planta conreada en el pla mundial. Fou fins al començament del segle XIX l'única font important de sucre.
Remolatxa
La bleda-rave, beta-rave o remolatxa és una planta amb flor de la família Amaranthaceae de color vermell fosc. També existeixen altres varietats, com ara la bleda-rave sucrera.