Totes aquestes preguntes són pertinents i és de vital importància respondre-les, especialment en aquests temps en que vivim, en els quals el consum de sucre ha arribat a nivells preocupants en la majoria de societats industrialitzades del món. Però com va dir Jack l'esbudellador , anem per parts.

Primerament, caldria respondre una pregunta aparentment molt simple, però d’implicacions segurament no tant simples: Què és el sucre?

El sucre (altrament dit sacarosa) és un hidrat de carboni simple, es tracta d’un disacàrid format per una molècula de glucosa i una de fructosa, i gairebé tota la producció mundial s’obté de la canya de sucre i la remolatxa. Al consumir sucre aquest és metabolitzat pel cos en forma de glucosa que s’allibera a la sang, llavors el pàncrees en detectar alts nivells de glucosa en sang allibera insulina per estabilitzar-los. La insulina és una hormona, la seva funció és activar els receptors de glucosa de les cèl·lules permeten el pas de la glucosa a l’interior de la cèl·lula perquè aquesta l’utilitzi com energia. Fins aquí tot bé, qualsevol podria pensar que si menja més sucre de l’habitual simplement el pàncrees segregarà més insulina i tot tornarà a la normalitat, però per desgràcia no és tant senzill...

Picant la Curiositat : El sucre és perillós? (video introductori)

Si consumim quantitats de sucre elevades de forma continuada el pàncrees segregarà més insulina progressivament. I amb el temps, si no corregim aquest mal hàbit alimentari, acabarem saturant els receptors d’insulina de les cèl·lules impedint la correcte resposta a la insulina d’aquestes i produint efectes molt perillosos: Alts nivells de glucosa en sang, pics alts d’insulina i, el més alarmant, resistència a la insulina. Aquests elements derivats del consum excessiu de sucre són els causants d’una enorme quantitat d’efectes nocius que és convenient conèixer, els més greus són: Diabetis, obesitat, augment dels triglicèrids en sang, problemes de cor i arteries, problemes gastro-intestinals cronificats, fatiga persistent i debilitat muscular, poca absorció de la vitamina B, deficiències en l’absorció de magnesi i calci, problemes en la dermis i caries dental.

No sona gaire bé, oi? Però els perills del sucre no acaben aquí. Diversos estudis on els subjectes tenien de forma habitual els nivells de sucre en sang elevats, van demostrar que el cervell se sent confós davant de pics d’insulina constants i acaba patint problemes de percepció de determinats estímuls neuroquímics. Això pot provocar problemes de memòria i minva de les capacitats cognitives. Símptomes que són molt preocupants tenint en compte que la seva adquisició gradual podria fer-los passar desapercebuts fins a patir-los en un alt grau.

A tot això, no seria d’estranyar que us preguntéssiu... Si tants perjudicis pot provocar-nos, perquè el cos el necessita? I aquí hi ha la clau de l’assumpte, potser no us ho havien dit mai però la veritat és que: No el necessita per a res.