Mark Carney derrota Trump des del Canadà
El nou primer ministre canadenc es converteix en símbol internacional de resistència democràtica i sobirania davant l’expansionisme dels EUA.
Publicat el 2 de maig de 2025
Mark Carney protagonitza una victòria electoral històrica al Canadà, superant les enquestes i capitalitzant el rebuig creixent a l’ofensiva comercial i simbòlica de Donald Trump. L’antic banquer central, amb zero experiència electoral prèvia, ha aconseguit transformar el Partit Liberal en una alternativa sòlida al populisme, prometent “guanyar la guerra comercial” i defensar la sobirania canadenca. Figures internacionals com Macron o von der Leyen han celebrat la seva elecció com una victòria dels valors democràtics davant el trumpisme, reforçant el perfil global de Carney com a líder del multilateralisme.
Carney promet no cedir davant Trump i redefineix el to de la diplomàcia canadenca, assegurant que només es mantindran relacions “en els nostres termes”. Amb 168 escons i un 43,6% dels vots, els Liberals renoven el seu lideratge amb el suport de l’NDP, mentre l’oposició conservadora queda desmantellada: Poilievre perd l’escó i Singh dimiteix. La nova administració aposta per una diplomàcia de dignitat nacional, resistint les amenaces d’annexió i les mesures aranzelàries de Washington, amb un discurs que ha mobilitzat la ciutadania contra la ingerència i a favor d’un Canadà sobirà i fort.
El nou primer ministre trenca amb el model d’integració econòmica amb els Estats Units, afirmant que el lliure comerç global liderat per Washington ja no és viable. Carney proposa una estratègia per reduir la dependència comercial dels EUA, que representa el 20% del PIB canadenc, tot i les advertències d’economistes sobre els riscos d’un gir proteccionista. La seva resposta inclou nous acords amb Europa, diversificació comercial, i mesures internes per combatre la crisi d’habitatge i la inflació. Mentre la població boicoteja productes americans, el govern es planteja abandonar compres estratègiques com els F-35, reforçant un missatge de resiliència i sobirania nacional en un nou escenari geopolític.
100 dies de Trump i una presidència sense precedents: què en diuen els fets?
Moltes accions del segon mandat de Trump no tenen antecedents clars en la història presidencial moderna.
Publicat l'1 de maig de 2025
Trump redefineix la presidència i sacseja l’economia i la ciència dels EUA
El segon mandat de Donald Trump trenca convencions institucionals, afebleix la recerca científica i crea incertesa als mercats globals.
Donald Trump redibuixa els límits de la presidència nord-americana amb un conjunt d’accions institucionals sense precedents, que van des de l’ús de lleis arcaiques per deportar immigrants veneçolans fins a l’eliminació unilateral d’agències governamentals com l’USAID. Amb més de 130 ordres executives en cent dies, la seva administració ha imposat un nou ritme institucional i ha desafiat tant jutges federals com normes democràtiques. L’intent d’annexionar Groenlàndia o el Canadà, la declaració d’una emergència energètica fictícia o la retirada de fons a universitats per motius polítics, situen aquest mandat en un terreny desconegut. Els analistes alerten que aquest trencament amb les decisions presidencials tradicionals pot tenir conseqüències duradores sobre l’equilibri institucional dels Estats Units.
Wall Street registra el pitjor inici d’un mandat presidencial des de 1974, amb una caiguda del 7% a l’S&P 500 i una pèrdua de 6,5 bilions de dòlars en valor borsari. L’origen: la imposició sobtada d’aranzels massius i una inestabilitat política creixent. L’impacte s’ha estès a indicadors com el Nasdaq Composite i el Russell 2000, que ja es troben en territori de mercat baixista. Els bons del Tresor a 30 anys han superat el 5% de rendibilitat, reflectint el desconfiança global. Tot i una breu pausa aranzelària de 90 dies, els economistes temen una estagflació o recessió. Empreses i inversors es mouen amb estratègies de curt termini, pendents d’un estiu decisiu que pot consolidar l’efecte io-io de les polítiques comercials de Trump o retornar certa estabilitat.
Les retallades en ciència poden empobrir els Estats Units a llarg termini, segons un estudi de l’American University, que adverteix que una reducció del 25% en la inversió pública en R+D podria fer caure el PIB real un 3,8%, amb pèrdues fiscals i de productivitat irreversibles. Si els retalls fossin del 50% o 75%, l’impacte arribaria fins a un 11,3%. L’efecte més perillós, segons els economistes, és una desacceleració estructural causada per l’aturada de la recerca bàsica, crucial en camps com les vacunes, la IA o la computació quàntica. Amb menys innovació, la capacitat fiscal es redueix i el dèficit s’agreuja. Davant d’aquesta amenaça, universitats i centres científics han alçat la veu per protegir una inversió històricament rendible, clau per al lideratge tecnològic nord-americà.
El president nord-americà registra les pitjors xifres de suport en dècades, mentre la seva agenda exterior genera incertesa econòmica i política.
Donald Trump obté només un 41% d’aprovació en els seus primers 100 dies, segons enquestes de CNN, Washington Post i AP-NORC, convertint-se en el president pitjor valorat en aquest període des de Eisenhower. La seva popularitat s’ensorra entre dones i hispans, i només un 22% el recolza fermament, mentre que un 45% el rebutja contundentment. Aquesta tendència reflecteix el rebuig a una agenda percebuda com agressiva i polaritzadora, amb especial preocupació pels aranzels comercials i la retòrica divisiva. Davant l’oposició creixent, Trump aposta per una ofensiva diplomàtica amb focus en Ucraïna, Gaza i Iran, tot i que els riscos d’una recessió i els conflictes comercials amb la Unió Europea i la Xina amenacen d’erosionar encara més la seva credibilitat i estabilitat política.
