elDirectori.net
Directori Eslovènia
Eslovènia
Foto de Shutterstock.com. Capçalera de l'anomenada Plaça de la Ciutat de Ljubljana, el carrer central del barri antic de la capital eslovena, amb la Font de Roba i l'Ajuntament de Ljubljana a primer terme. .
Foto de Shutterstock.com. El Castell de Ljubljana en primer pla, amb el cim del Triglav al fons. .
| Indicador | Valor |
| Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT | 20.273,00 Km2 |
| Població (any 2017). Font : EUROSTAT | 2.065.895 Hab. |
| PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT | 19.600 € |
Font: Mladina | Portada del setmanari d'opinió i actualitat eslovè Mladina del 6 d'Octubre del 2017, dedicat al Referèndum per la Independència celebrat a Catalunya durant l'anterior diumenge 1 d'octubre.
Anotacions
Ni les regions estadÃstiques ni les històriques o tradicionals eslovenes tenen efectes administratius. Si no se n'esmenta la font, les dades que apareixen en aquesta plana sobre Eslovènia han estat obtingudes de la Viquipèdia en eslovè, italià , català i anglès, aixà com de l'Oficina d'EstadÃstica de la República d'Eslovènia.Eslovènia Oriental
+ info
| Indicador | Valor |
| Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT | 12.433,00 Km2 |
| Població (any 2017). Font : EUROSTAT | 1.091.159 Hab. |
| PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT | 16.200 € |
Foto de onixxino / Shutterstock.com. Marató a Radenci el 18 de Maig del 2013. .
La Baixa EstÃria o Å tajerska
La Baixa EstÃria representa el terç meridional de l'antic Ducat d'EstÃria i és una regió del nord-est d'Eslovènia. Els altres dos terços septentrionals de l'antic ducat pertanyen actualment a Ãustria i són anomenats Alta EstÃria. El Ducat d'EstÃria formà part del Sacre Imperi Romanogermà nic fins a la seva dissolució el 1806, quan es va convertir en el Gran Ducat d'Estiria sota el domini de l'Imperi d'Ãustria-Hongria. EstÃria va ser una entitat polÃtico-administrativa autònoma entre 1180 i 1918. El Ducat d'EstÃria fou dividit el 1918, al finalitzar la Primera Guerra Mundial. El Regne de Iugoslà via es va quedar amb la Baixa EstÃria, que passà a formar part d'Eslovènia. La capital de la Baixa EstÃria és Maribor (alemany Marburg). També hi ha altres ciutats com Celje, Velenje i Ptuj. El 2005 Eslovènia es va dividir en 12 regions estadÃstiques. La major part de l'EstÃria eslovena està ara dividida entre la regió del Drava (Podravska) i de SavÃnia (Savinjska). La zona al marge sud del riu Mura, incloent Ljutomer, va ser incorporada a la regió de Murà nia (Pomurska), mentre que alguns dels seus municipis, incloent Slovenj Gradec, van ser inclosos en la Carintia eslovena (KoroÅ¡ka).Transmurà nia o Prekmurje
La regió limita amb Ãustria al nord-oest, amb Hongria al nord-est, al sud amb Croà cia i al sud-oest amb la provÃncia eslovena d'EstÃria. Està formada principalment per una plana i per això l'economia es basa en el sector agrÃcola. Ãs la regió més pobra d'Eslovènia. La capital regional és Murska Sobota. Altres ciutats són: Lendava, Dobrovnik, TurniÅ¡Äe, Beltinci i ÄrenÅ¡ovci. La majoria dels habitants de la regió són d'ascendència eslovena. També hi ha una important minoria hongaresa i una petita i sedentà ria presència de la població gitana.Murània
- Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
- 1.337,00 Km2
- Població (any 2017). Font : EUROSTAT
- 115.477 Hab.
- PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
- 13.200 €
+ info
Murà nia és la regió més nord-oriental d'Eslovènia, la més plana i també la de major pes de l'activitat agrÃcola pel que fa a la seva estructura econòmica.
La regió estadÃstica de Murà nia (Pomurska en eslovè) és una de les dotze regions estadÃstiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La major part de la regió estadÃstica de Murà nia correspon a la regió tradicional eslovena de Prekmurje o Transmurà nia (en hongarès Muravidék).Llistat cinc municipis amb més població de Murà nia / Pomurska
Font: StatistiÄni urad RS (dades 2018)- Murska Sobota
- 18.752 hab.
- Ljutomer
- 11.329 hab.
- Lendava/Lendva
- 10.407 hab.
- Gornja Radgona
- 8.401 hab.
- Beltinci
- 8.159 hab.
Drava
- Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
- 2.170,00 Km2
- Població (any 2017). Font : EUROSTAT
- 322.043 Hab.
- PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
- 16.100 €
+ info
La geografÃa fÃsica de la regió del Drava està definida per turons al nord-est, turons amb boscos subalpins (Pohorje i Kozjak) a l'oest i la plana del Drava i Ptuj al voltant del riu Drava. El centre urbà més gran de la regió és Maribor. L'abundà ncia d'aigua de la regió s'explota per generar electricitat (la cadena de centrals hidroelèctriques del riu Drava) i les terres fèrtils per a l'activitat agrÃcola.
La regió estadÃstica del Drava (Podravska en eslovè) és una de les dotze regions estadÃstiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadÃstica del Drava forma part de la regió tradicional eslovena de la Baixa EstÃria o Å tajerska.Llistat cinc municipis amb més població del Drava / Podravska
Font: StatistiÄni urad RS (dades 2018)- Maribor
- 110.513 hab.
- Slovenska Bistrica
- 25.552 hab.
- Ptuj
- 23.214 hab.
- Ormož
- 12.077 hab.
- HoÄe - Slivnica
- 11.561 hab.
CarÃÂntia
- Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
- 1.041,00 Km2
- Població (any 2017). Font : EUROSTAT
- 70.761 Hab.
- PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
- 15.800 €
+ info
CarÃntia es troba al nord del paÃs, tocant la frontera austrÃaca. La seva geografÃa fÃsica es defineix pels turons i muntanyes boscoses: Pohorje, Karavanke, Alps Kamnik-Savinja, aixà com les tres valls fluvials del Drava, el Mežica i el Mislinja
La regió estadÃstica de CarÃntia (KoroÅ¡ka en eslovè) és una de les dotze regions estadÃstiques d'Eslovènia. Les seves fronteres no coincideixen amb els lÃmits de l'antiga regió de CarÃntia. Regió amb males comunicacions interiors i amb el centre del paÃs, en el passat la indústria pesada ha marcat la qualitat del medi ambient, especialment a la vall de Mežica, que és l'à rea més desenvolupada econòmicament. Les institucions regionals es troben a la conurbació formada per Ravne na KoroÅ¡kem, Slovenj Gradec i Dravograd. Aquestes tres ciutats també són el centre econòmic de la regió, a les que es suma Ärna na KoroÅ¡kem. La major concentració de població a la regió es troba a la zona de Ravne na KoroÅ¡kem, que ja està en contacte amb el municipi veà de Prevalje. L'agricultura també és econòmicament important.Llistat cinc municipis amb més població de CarÃntia / KoroÅ¡ka
Font: StatistiÄni urad RS (dades 2018)- Slovenj Gradec
- 16.576 hab.
- Ravne na Koroškem
- 11.241 hab.
- Dravograd
- 8.787 hab.
- Prevalje
- 6.827 hab.
- Radlje ob Dravi
- 6.205 hab.
SavÃÂnia
- Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
- 2.301,00 Km2
- Població (any 2017). Font : EUROSTAT
- 254.761 Hab.
- PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
- 18.000 €
+ info
L'antiga terra dels comtes de Celje és geogrà ficament molt diversa. A la SavÃnia trobem el món alpà de la Vall de l'Alta Savinja i també els Alps de Kamnik i el Savinja, la Vall de la Baixa Savinja, la serralada del Kozjansko i la conca de Velenje. La ciutat més gran de la regió és Celje.
La regió estadÃstica de SavÃnia (Savinjska en eslovè)és una de les dotze regions estadÃstiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadÃstica de la SavÃnia forma part de la regió tradicional eslovena de la Baixa EstÃria o Å tajerska.Llistat cinc municipis amb més població de SavÃnia / Savinjska
Font: StatistiÄni urad RS (dades 2018)- Celje
- 49.538 hab.
- Velenje
- 32.959 hab.
- Žalec
- 21.317 hab.
- Å entjur
- 19.030 hab.
- Slovenske Konjice
- 14.912 hab.
Sava Central
- Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
- 485,00 Km2
- Població (any 2017). Font : EUROSTAT
- 57.280 Hab.
- PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
- 10.400 €
+ info
El Sava Central, o altrament coneguda com la regió de la serralada del Posavje és la regió estadÃstica eslovena més petita per superfÃcie i per població.
La regió estadÃstica de Sava Central (Zasavska en eslovè) és una de les dotze regions estadÃstiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. Creada com a solució per les interferències territorials entre els districtes de Ljubljana i Celje, és la regió més petita de l'estat, tant en termes d'à rea com de població. La regió estadÃstica del Sava Central forma part de les regions tradicionals eslovenes de l'Alta Carniola o Gorenjska, per una banda, i de la Baixa Carniola o Dolenjska, per una altra.Llistat dels quatre municipis del Sava Central / Zasavska
Font: StatistiÄni urad RS (dades 2018)- Zagorje ob Savi
- 16.476 hab.
- Trbovlje
- 16.041 hab.
- Litija
- 15.342 hab.
- Hrastnik
- 9.191 hab.
Baix Sava
- Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
- 968,00 Km2
- Població (any 2017). Font : EUROSTAT
- 75.544 Hab.
- PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
- 16.200 €
+ info
Unes bones comunicacions, les fèrtils valls del Sava i el Krka, que conflueixen en el territori, la important presència de vinyes en una orografÃa ondulada, i l'abundà ncia d'aigua, defineixen la imatge de la segona regió estadÃstica més petita d'Eslovènia. El centre urbà més gran és Krsko. Ãs famosa pel turisme de balneari a Äatež, aixà com la presència de l'única central nuclear d'Eslovènia.
La regió estadÃstica del Baix Sava (Posavska en eslovè) és una de les dotze regions estadÃstiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadÃstica del SavÃnia Baix Sava es reparteix entre la regió tradicional eslovena de la Baixa EstÃria o Å tajerska, per una banda, i la Baixa Carniola o Dolenjska, per una altra.Llistat dels sis municipis del Baix Sava / Posavska
Font: StatistiÄni urad RS (dades 2018)- KrÅ¡ko
- 25.844 hab.
- Brežice
- 24.089 hab.
- Sevnica
- 17.502 hab.
- RadeÄe
- 4.202 hab.
- Kostanjevica na Krki
- 2.431 hab.
- Bistrica ob Sotli
- 1.350 hab.
Eslovènia Sud-oriental
- Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
- 2.675,00 Km2
- Població (any 2017). Font : EUROSTAT
- 142.711 Hab.
- PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
- 18.600 €
+ info
La regió estadÃstica de l'Eslovènia Sud-oriental és la més extensa d'Eslovènia. Comprén quatre territoris diferents: el territori de clima més sec d'Eslovènia, el territori dels óssos de KoÄevsko, el territori del vi del CviÄek, i el territori del Zeleni Jurij (o Jordi Verd, la deïtat que aporta la renovació i la fertilitat a la primavera). La principal activitat econòmica és la indústria (principalment la indústria automovilÃstica, la farmacèutica i també altres indústries lleugeres).
La regió estadÃstica de Eslovènia Sud-oriental (Jugovzhodna Slovenija en eslovè) és una de les dotze regions estadÃstiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadÃstica de l'Eslovènia Sud-oriental constitueix el major territori de la regió tradicional eslovena de la Baixa Carniola o Dolenjska.Llistat cinc municipis amb més població de Eslovènia Sud-oriental / Jugovzhodna Slovenija
Font: StatistiÄni urad RS (dades 2018)- Novo mesto
- 36.769 hab.
- KoÄevje
- 15.681 hab.
- Ärnomelj
- 14.293 hab.
- Trebnje
- 12.839 hab.
- Ribnica
- 9.424 hab.
Carniola Interior i Carst
- Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
- 1.456,00 Km2
- Població (any 2017). Font : EUROSTAT
- 52.582 Hab.
- PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
- 14.400 €
+ info
El món subterrani del Karst, amb la famosa cova de Postojna i el llac intermitent de Cerknica, és un dels principals atractius d'aquesta regió. D'acord amb la seva densitat de la població, és la regió menys poblada d'Eslovènia.
La regió estadÃstica de Carniola Interior i Carst (Notranjsko-kraÅ¡ka en eslovè) és una de les dotze regions estadÃstiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadÃstica de la Carniola Interior i Carst correspon aproximadament a la meitat sud de la regió tradicional eslovena de la Carniola Interior o Notranjska, encara que inclou algún municipi de la Ãstria eslovena o Slovenska Istra.Llistat dels sis municipis de la Carniola Interior i Carst / Notranjsko-kraÅ¡ka
Font: StatistiÄni urad RS (dades 2018)- Postojna
- 16.120 hab.
- Ilirska Bistrica
- 13.313 hab.
- Cerknica
- 11.502 hab.
- Pivka
- 6.112 hab.
- Loška dolina
- 3.739 hab.
- Bloke
- 1.529 hab.
Eslovènia Occidental
+ info
| Indicador | Valor |
| Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT | 7.840,00 Km2 |
| Població (any 2017). Font : EUROSTAT | 974.736 Hab. |
| PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT | 23.400 € |
Foto de Shutterstock.com. Vista del Riu Ljubljanica i del Mercat Central de Ljubljana, el Mercat Central, aixà com molts altres edificis de Ljubljana, són obra de l'arquitecte Jože PleÄnik, el més famós de la ciutat..
Eslovènia Central
- Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
- 2.334,00 Km2
- Població (any 2017). Font : EUROSTAT
- 539.672 Hab.
- PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
- 27.600 €
+ info
Foto de Shutterstock.com. El cor urbà de Ljubljana, amb el riu Ljubljanica creaut pel Pont Triple (Tromostovje), la Plaça de Prešeren i l'Esglèsia franciscana de l'Anunciació..
La regió estadÃstica de l'Eslovènia Central ocupa una situació central a la República, i disposa de bones comunicacions amb la major part dels territoris. Ljubljana és la principal ciutat de la regió.
La regió estadÃstica de l'Eslovènia Central (Osrednjeslovenska en eslovè) és una de les dotze regions estadÃstiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. Ãs la regió més poblada del paÃs i inclou la seva capital, Ljubljana. La regió estadÃstica de l'Eslovènia Central comprén els territoris veïns a la capital eslovena de les tres regions trandicionals de la Carniola: la Baixa Carniola o Dolenjska, la Carniola Interior o Notranjska, i l'Alta Carniola o Gorenjska.Llistat cinc municipis amb més població de Eslovènia Central / Osrednjeslovenska
Font: StatistiÄni urad RS (dades 2018)- Ljubljana
- 289.832 hab.
- Domžale
- 35.917 hab.
- Kamnik
- 29.512 hab.
- Grosuplje
- 20.855 hab.
- Vrhnika
- 17.071 hab.
Alta Carniola
- Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
- 2.137,00 Km2
- Població (any 2017). Font : EUROSTAT
- 203.800 Hab.
- PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
- 17.300 €
+ info
La regió estadÃstica de l'Alta Carniola és gairebé completament alpina i gran part del seu territori està protegit per un parc nacional. La geografia fÃsica es defineix per les altes muntanyes, entre les quals es troba el Triglav, el cim més elevat d'Eslovènia. El centre urbà i comercial més important és la ciutat de Kranj. El paisatge, l'orografia i el clima són un important reclam per al turisme.
La regió estadÃstica de l'Alta Carniola (Gorenjska en eslovè) és una de les dotze regions estadÃstiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadÃstica de l'Alta Carniola es correspon amb la meitat occidental de la regió tradicional eslovena homònima, encara que inclou algun municipi de la CarÃntia o KoroÅ¡ka .Llistat cinc municipis amb més població de l'Alta Carniola / Gorenjska
Font: StatistiÄni urad RS (dades 2018)- Kranj
- 55.795 hab.
- Å kofja Loka
- 22.991 hab.
- Jesenice
- 20.814 hab.
- Radovljica
- 18.902 hab.
- TržiÄ
- 14.784 hab.
GorÃÂzia
- Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
- 2.325,00 Km2
- Població (any 2017). Font : EUROSTAT
- 117.747 Hab.
- PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
- 18.000 €
+ info
Foto de Shutterstock.com. La vila de Å martno, a la vall del riu del SoÄa. El curs inferior del riu SoÄa a Eslovènia (que passa a anomenar-se Isonzo en territori italià ) és una de les regions vitivinÃcoles més importants d'Eslovènia, la GoriÅ¡ka Brda. .
La regió de Gorizia es troba a l'oest del paÃs, al llarg de la frontera amb Ità lia. Els Alps Julians, el riu SoÄa (Isonzo a Ità lia) i la fèrtil vall de Vipava són els trets geogrà fics naturals més importants de la regió.
La regió estadÃstica de Gorizia (GoriÅ¡ka en eslovè) és una de les dotze regions estadÃstiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. El nom el rep de la ciutat fronterera italiana de Gorizia (Gorica en eslovè), que a les acaballes de la Primera Guerra Mundial passà a formar part d'Ità lia malgrat l'alta presència de població eslovena, encara arrelada. Forma una conurbació transfronterera amb la capital de la regió eslovena, Nova Gorica. La regió estadÃstica de Gorizia constitueix el major territori de la regió tradicional eslovena de l'Eslovènia MarÃtima o Primorska, encara que inclou alguns municipis de la Carniola Interior o Notranjska.Llistat cinc municipis amb més població de Gorizia / GoriÅ¡ka
Font: StatistiÄni urad RS (dades 2018)- Nova Gorica
- 31.691 hab.
- AjdovÅ¡Äina
- 19.154 hab.
- Idrija
- 11.730 hab.
- Tolmin
- 11.108 hab.
- Å empeter - Vrtojba
- 6.201 hab.
Exposicions de Pessebres i Pessebre Vivent a Vipavski Križ
Vipavski Križ5270 AjdovÅ¡Äina Exposicions: Del 20 de desembre de 2019 al 6 de gener de 2020. Pessebre Vivent: 26 i 27 de desembre de 2019.Pessebre Vivent: sessions a les 17h, 18h i 19h.Els darrers dies de desembre, Vipavski Križ es traslladarà de nou a Betlem. Els residents de Vipavski Križ instal·len els seus pessebres als carrers, davant de casa o be a les finestres orientades al carrer. Un passeig per aquesta petita vila medieval durant el Nadal és una experiència realment memorable.
Entre el 20 de desembre de 2019 i el 6 de gener de 2020, podreu veure les exposicions de pessebres que sâefectuaran a la Galeria de Vipavski Križ, a la Galeria del Monestir, al celler del castell i als carrers de Vipavski Križ.Els dies 26 i 27 de desembre es celebra el Conte de Nadal amb el pessebre vivent a Vipavski Križ. El Pessebre Vivent sâinstal·larà als carrers i plaçes de Vipavski Križ, acompanyat dâefectes lluminosos. Compra d'entrades online per al Pessebre Vivent:
Litoral i Carst
- Extensió (any 2015). Font : EUROSTAT
- 1.044,00 Km2
- Població (any 2017). Font : EUROSTAT
- 113.517 Hab.
- PIB per càpita (any 2016). Font : EUROSTAT
- 19.900 €
+ info
La regió del Litoral i Carst és l'única regió eslovena amb sortida al mar, a l'extrem nord-est de l'Adrià tic. Gaudeix del clima mediterrani. Les condicions naturals permeten desenvolupar el turisme, aixà com conreus especÃfics a l'agricultura, grà cies al clima mediterrani. El centre urbà més gran és Koper/Capodistria. Durant el periode turÃstic pateix d'una important presió de trà nsit de turismes cap a l'Adrià tic.
La regió estadÃstica del Litoral i Carst (Obalno-kraÅ¡ka en eslovè) és una de les dotze regions estadÃstiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadÃstica del Litoral i Carst constitueix la part sud de la regió tradicional eslovena de l'Eslovènia MarÃtima o Primorska, que inclou bà sicament els municipis de la Ãstria Eslovena o Slovenska Istra. A més de l'eslovè, també és oficial l'italià en quatre dels seus municipis: Ankaran/Ancarano, Koper/Capodistria, Izola/Isola i Piran/Pirano. La regió forma una conurbació amb la ciutat italiana de Trieste (Trst en eslovè), de la que va ser separada per la frontera entre Ità lia i Iugoslà via l'any 1954, després de diversos canvis de les fronteres des de la Primera Guerra Mundial.Llistat cinc municipis amb més població del Litoral i Carst / Obalno-kraÅ¡ka
Font: StatistiÄni urad RS (dades 2018)- Koper/Capodistria
- 36.769 hab.
- Piran/Pirano
- 15.681 hab.
- Izola/Isola
- 14.293 hab.
- Sežana
- 12.839 hab.
- Hrpelje-Kozina
- 9.424 hab.
#iTGN
-
Jesús Monllaó, sessió contínua...
El director de cinema tarragoní Jesús Monllaó Plana (1967) ens apropa, en aquesta entrevista concedida al canal youtube #iTGN , la…
Llegeix més
-
Jordi Llort (Gallus) - The big bang crunch
Del 15 al 30 d'abril va tenir lloc al CRAI Campus Catalunya de la URV l'exposició "The Big Bang Crunch.…
Llegeix més
-
Jordi Abelló: un viatge al galliner...
Jordi Abelló, Reus. Ens convida al seu galliner on mirades serenes ens acullen des de les parets. Colors, textures, essències,…
Llegeix més
-
Ferran Gerhard: escèptic nihilista
Ferran Gerhard (Valls, 1953) viu a Tarragona. Escèptic nihilista, ex-periodista i actualment juntaparaules de ficció. Coincideix amb Sòfocles que "ningú…
Llegeix més
- 1
- 2
